Prohibir les xarxes socials als menors de 16?
El Consell de Ministres aprovarà un paquet de cinc mesures per regular les plataformes digitals. Pedro Sánchez ho va anunciar des de Dubai definint les xarxes socials com un «estado fallido» on «las leyes se ignoran y los delitos se toleran». El to és dur, l'enfocament és prohibicionista, i la mesura estrella és la que més soroll farà: prohibir l'accés a xarxes socials als menors de 16 anys. Austràlia ho va fer al desembre, França al gener, i ara li toca a l'estat espanyol seguir el mateix camí.
Les cinc mesures (sí, cinc, no només la prohibició)
Més enllà del titular que ocuparà portades, el paquet inclou:
- Prohibició d'accés a RRSS per a menors de 16 anys amb sistemes de verificació d'edat obligatoris per a les plataformes.
- Responsabilitat legal per als directius de les Big Tech si no retiren contingut il·legal o d'odi.
- Tipificar com a delicte manipular algoritmes i amplificar contingut il·legal.
- Sistema de "Huella de Odio y Polarización" per rastrejar i quantificar els discursos d'odi a les plataformes.
- Investigació de Grok, TikTok i Instagram per possibles infraccions legals.
La prohibició: la mesura menys interessant del paquet
Ho diem clar: la restricció d'accés és la mesura menys interessant i amb menys recorregut de totes les que s'han anunciat. Per què? Perquè no dona eines a la ciutadania per moure's en l'espai digital. Perquè és paternalista. Perquè parteix de la base que els altres (el govern, les plataformes, qui sigui) han de decidir què podem o no podem llegir, a què podem o no podem accedir. I nosaltres, des de Colectic, fugim d'aquest paternalisme.
No volem que els altres decideixin per nosaltres. Volem pensament crític. Volem que la ciutadania tingui les eines per discernir, davant d'un mar de fake news i continguts nocius, què és qualitat i què és escombraries. Volem educació digital amb perspectiva crítica, no prohibicions a cop de decret. Prohibir no és educar. I si alguna cosa necessitem urgentment és educació digital de debò.
Ok, però alguna cosa us agrada?
Sí! No som de dir que no a tot. De fet, algunes de les altres mesures ens semblen molt necessàries. Responsabilitzar legalment les plataformes pels continguts que allotgen i, sobretot, que promouen activament amb els seus algoritmes ens sembla clau. Obrir la porta a poder defensar-nos legalment davant dels abusos de les grans corporacions tecnològiques, amb el suport de la Fiscalia, és un pas important.
Si realment s'obliga les Big Tech a respondre legalment pel dany que provoquen, ens n'alegrem. Ja n'era hora que se'ls forci a assumir responsabilitats i no puguin seguir actuant amb total impunitat. Però (sempre hi ha un però) ens agradaria saber com s'aterrarà tot això. Quina formació tindrà la Fiscalia per atendre les persones afectades? Com es garantirà que les infraccions es persegueixen de debò i no queden en una nota de premsa? I la «Huella de Odio y Polarización», sona bé sobre el paper, però qui defineix què és «odi»? Qui controla aquest sistema de rastreig? Com es garanteix la transparència i que no derivi en hipervigilància? Cal vigilar els vigilants, vaja.
El problema de fons que ningú vol veure
Aquí ve la qüestió que realment ens importa. Podem regular, legislar i sancionar tant com vulguem. Però el problema de fons és que hem deixat en mans d'empreses multinacionals el disseny de tot l'espai digital que coneixem avui. Internet s'ha convertit en un Far West regit pels interessos econòmics de Meta, Google, X (Twitter), TikTok... Aquestes mesures regulen el que ja existeix, posen límits (més o menys efectius, ja ho veurem), però no canvien qui controla el terreny de joc. I això no s'arregla només amb més legislació.
El que realment falta és una infraestructura digital pública
El que trobem a faltar és una aposta clara per una infraestructura digital pública.
Un espai digital lliure d'interessos econòmics. Plataformes públiques, democràtiques, transparents, on la ciutadania pugui participar, construir i gaudir de la seva vida digital sense dependre dels capricis algorítmics de les Big Tech. No es tracta només de posar normes a Facebook o Instagram. Es tracta de construir alternatives reals. De garantir que l'espai digital és un bé comú, no un negoci privat. Això sí que seria transformador. Això sí que canviaria les regles del joc.
I ara què?
Estem atentes a com s'implementen aquestes mesures. Celebrarem el que funcioni i denunciarem el que no. I continuarem apostant per una altra manera de fer tecnologia: amb perspectiva crítica, amb educació digital de debò, i amb infraestructura pública que posi els drets de les persones per davant dels beneficis empresarials.
Perquè l'espai digital també és nostre. I l'hem de defensar.
I tu, què en penses? Ens pots escriure a les nostres xarxes socials o per correu a hola@colectic.coop.